El primer pas abans de fer qualsevol guió serà crear, somniar, imaginar, visualitzar, recrear, recordar, pensar... una història. Per dimecres que ve, tothom escriurà una història que tingui com a temàtica la INTERCULTURALITAT i la REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS. No poseu nom a la història. Les llegiré sense saber qui les ha escrit i en triarem una. L'autor o autora de la història es convertirà en el guionista de la pel·lícula.
CONSELLS:
-Pocs personatges que xerrin. Un sol protagonista. -Ha de ser curta, sense embolics argumentals. -Ha de tenir un inici que serveixi per presentar la situació i els personatges, després ha d'haver-hi algun o alguns conflictes, i per acabar un desenllaç o gir (ha de passar alguna cosa que l'espectador no s'esperi i que tanqui la història) -Intentem evitar que hi surtin massa els llocs que sempre surten a les històries fetes per escolars: classes, patis, escoles... Busquem que hi hagi altres localitzacions encara que ens costi després una mica trobar-les. -Us la podeu imaginar en blanc i negre o en color -Evitem la temàtica del Bullying. El 90% de les pel·lícules sobre interculturalitat acaben explicant una història d'assetjament o bullying. Evitem-ho. -La història hem d'intentar que emocioni. -El que passa ha de ser inesperat, no s'ho ha d'imaginar qui veu la peli abans que passi.
OPCIONS:
-Pot ser una història de ficció, una minipeli. -Pot ser un documental sobre algú real, fet amb originalitat i un toc poètic. -Pot ser futurista o de ciència ficció (dins de la temàtica, situar-ho en un món o temps diferent al nostre) -Pot ser musical. Un musical. -Pot tenir un format, un estil, un gènere diferent a qualsevol dels que existeixin. Sigueu creatius.
La utilitat d’allò que fem no només ha de tenir a veure amb la
feina, els diners, les ambicions... també són útils les emocions,
els sentiments, el coneixement dels sentiments dels altres, de la
seva manera de viure, la seva llengua, allò que estimen, allò que
els fa por...
Conèixer com sona
la llengua d’un poble és començar a conèixer la seva ànima, els
seus sentiments, el seu caràcter, i és sobretot un senyal de
respecte cap a totes les persones d’aquell poble.
Cada llengua és una
manera diferent de veure el món, que si coneixem una mica ens obre
el cor a noves maneres de sentir i de veure el món.
Quan aprens a
estimar la llengua d’un poble, aprens a estimar aquell poble, el
respectes profundament en la seva essència, i tu et fas millor.
La diversitat també
contempla les diferents llengües que parlen els pobles; com més
desconeguda i minoritària és una llengua, més ens pot ensenyar, i més preciosa
esdevé.
La riquesa més gran
no són els diners sinó la capacitar de conèixer i d’estimar la
diversitat humana. ACTIVITAT Llegirem la traducció de la lletra de la cançó d'avui i intentarem desxifrar el seu significat: Lletra
2.- Què hi ha rere els ulls de cadascun dels teus companys?
3.- Som iguals? En què? Som diferents? En què?
4.- Si som tan iguals, com creus que hauries d'actuar amb els altres?
5.- Digues alguna situació en la qual creguis que no has actuat com cal a l'hora de relacionar-te amb els teus companys.
6.- Tot això que hem parlat, i pensat, avui... podria ser que tingués a veure amb la relació sentimental entre un noi i una noia? Què hi ha rere els ulls del noi o de la noia que t'agrada? Què és per damunt de tot el noi o la noia que t'agrada?
.
Una cançó de Lluís Llach, interpretada per LesMes, sobre com haurien de ser els comiats de les persones que s'han estimat molt, i que d'alguna manera, ni que sigui diferent, encara s'estimen:
PER DEBATRE A CLASSE 1.- El curs passat, i l'anterior, vam escoltar sovint aquest poema a causa del sofriment de moltes persones, famílies senceres, que s'escapaven, i s'escapen, del seu país per culpa de la guerra. Allà només els quedava la mort. Pensem una mica en aquest poema de Joana Raspall, que ens serveix per adonar-nos de moltes coses. Una de les coses que sentim és com n'és d'absurd pensar o considerar que si naixem en un país més ric, o amb més pau, és perquè ho hem escollit o perquè ens ho hem guanyat. Qui escull a on néixer?
No ens n'adonem, però... podríem fer servir el mateix raonament per a fer-nos aquestes preguntes:
Qui escull néixer nen? Qui escull néixer nena?
Qui escull néixer ric, o pobre? Qui escull néixer en un país en guerra o en un país en pau?
Qui tria ser tímid, o extravertit?
Qui decideix ser alt o baix?
Qui decideix sentir que és homosexual?
Qui tria ser mogut o tranquil, actiu o serè?
Qui escull el timbre de la seva veu?
I el color de la seva pell?
I el gruix de les seves celles?
La resposta a totes aquestes preguntes és només una paraula. Obrim un debat per a trobar-la.
2.- De vegades no podem ni tan sols triar si estem contents o alegres. Has pensat alguna vegada que algun dels teus companys o coneguts ho pot estar passant malament per qualsevol raó que desconeixes? Totes les persones tenim aspectes de la nostra vida que no expliquem; potser perquè ens fa cosa, o perquè creiem que no cal explicar-ho. Alguna vegada t'ha passat? Abans d'enfadar-nos o de PREJUTJAR algú per algun aspecte que no ens agrada, podríem pensar que potser li passa alguna cosa; perquè de fet no ho sabem tot de tothom. També pot ser que ens molesti alguna manera de ser sense cap raó aparent. És bo pensar quina deu ser la millor manera de comportar-nos quan ens passa això, quan alguna cosa d'algú no ens agrada.
Pensem en les següents qüestions per opinar i debatre a classe:
a) Són importants per tu els sentiments dels companys que t'envolten, o només els teus?
b) Si algú et menysprea per alguna característica personal que no has triat, o que has triat perquè ets com ets... et sents malament?
c) Quan passa això que dèiem a la pregunta b, i per tant, et sents malament... aquesta mala sensació... la sentiria alguna altra persona a la qual li passés el mateix, o només et fa mal a tu?
d) Com creus que has d'actuar davant les diferents característiques, maneres de ser, gustos, idees, estils... dels companys que t'envolten? T'han d'agradar o no cal? Si no t'agraden, com creus que has d'actuar?
e) Fem entre tots una llista de característiques possibles, de diferents éssers humans, que ens podem trobar a la vida, i que a algunes persones els desperten prejudicis o actituds de rebuig.
f) Què creus que és més fàcil, respectar les característiques personals de les persones que estan lluny de tu i que només veus per la tele, o respectar la manera de ser dels que tens a prop? g) Totes les maneres de ser s'han de respectar? I totes les maneres d'actuar? Sempre? EXERCICI PER FER A CASA Acaba de completar la següent frase. La setmana que ve, quan la corregim, veurem els diferents finals que la gent ha escrit: "Jo tinc llibertat de fer o dir el que vulgui excepte quan____________________________________________________________________________" Busca una fotografia a google que serveixi per acompanyar la frase tal com l'has escrit tu. Imprimeix-la i enganxa-la a sota o a sobre de la frase.
