En aquesta última sessió de Cultura i Valors ens aproparem al cantó fosc de la humanitat.
Tots hem arribat a sentir aquest curs el valor infinit que tenim com a persones, la dignitat il·limitada de cada ésser humà, la necessitat del respecte a cada persona.
Això, de vegades, s'ennubola, s'oblida, se'n va... i encara que sembli impossible, una societat sencera es pot convertir en un escenari monstruós a on es maltracta i s'extermina persones.
Tots estem en contra del bullying, però... no heu notat dins vostre alguna vegada l'impuls de tractar malament algú per enveja, per ràbia, per gelosia, per desig de revenja...? A cops resulta fàcil pronunciar-se en contra del racisme o de l'assetjament quan les víctimes són lluny de nosaltres, i en canvi podria ser que no ens adonéssim de com de vegades comencem a convertir-nos en allò que critiquem quan interiorment sentim ràbia contra algú.
Als anys trenta del segle passat, a Alemanya, va passar això, específicament contra els jueus. Una societat sencera, molt a poc a poc, es va anar convertint en enemiga de la població jueva. El partit del poder ho va esperonar, i a l'últim no van ser només els jueus els qui van ser perseguits, segrestats a camps de concentració, torturats i assassinats, sinó qualsevol persona que fos considerada enemiga del poder: comunistes, homosexuals, republicans espanyols, jueus, negres, gitanos, persones amb discapacitats...
Aquest fenòmen inhumà ha esdevingut altres vegades en altres moments i llocs de la història.
Cal estar atents per a lluitar contra nosaltres mateixos per a no assemblar-nos, ni com a individus, ni com a grup, ni com a societat... a l'horror del nazisme que va succeir a Alemanya fa uns vuitanta anys.
Comencem Llegint la història de Krystyna Trzesniewska.
Avui dia, si visiteu l'antic camp de concentració d'Auschwitz, hi trobareu, a la zona del museu, la imatge d'una noia, una nena de tretze anys, amb un pijama de ratlles i l'expressió de la cara plena d'una profunda tristor. Durant molts anys, ningú no va saber qui era; avui la coneixerem.
La Krystyna
Trzesniewska va morir el 18 de maig de 1943.
Va néixer al 1929,
a un poblet de Polònia que es deia, i es diu, Majdan Królewski.
Quan feia pocs dies
que havia complert els tretze anys, concretament el 13 de desembre de
1942, va ser enviada pels nazis, amb el seu pare, a Auschwitz, un dels més terribles camps de concentració.
Allà, després de
tallar-li els cabells, insultar-la, humiliar-la i espantar-la de
diverses maneres, li van fer posar el pijama de ratlles amb el número
27129 i el símbol PPOLE, que era el codi dels presoners polítics
polonesos, encara que en el seu cas, probablement aquest codi no es
correspongués amb la realitat.
Sigui com sigui, no
va arribar a sortir mai més d'Auschwitz, i la seva vida es va apagar
el 18 de maig de 1943, cinc mesos després d'haver-hi entrat.
Per què va ser
enviada a Auschwitz? Sembla que a causa de l'anomenat Generalplan
Ost.
El Generalplan Ost,
projectat pels nazis, cercava crear àmplies zones de residència a
Europa (especialment a l'Europa de l'Est) per als alemanys de raça
pura ària, expulsant prèviament els habitants naturals de la zona.
La idea era que acabada la guerra, l'anomenada "raça ària"
trobés el seu espai vital als territoris europeus espoliats.
Seguint aquest pla,
des de novembre de 1942, i fins a juny de 1943, els nazis van
expulsar els habitants de tres-centes poblacions poloneses de la zona
de Zamość, famílies senceres. Entre aquests habitants, s'hi trobaven la Krystyna i el
seu pare, que vivien en un poble anomenat Majdan Królewski, a uns
110 quilòmetres de Zamość. En aquest buidatge d'éssers humans, de
la zona de Zamość, més de cent mil persones van ser desarrelades
de les seves cases i pobles, i deportades als camps de Majdanek i
d'Auschwitz.
L'operació de
buidatge de Zamość va ser dirigida per Odilo Globocnik, el qual
anys més tard, al final de la guerra, concretament el 31 de maig de
1945, seria capturat a Àustria per les forces britàniques i
s'acabaria suïcidant amb cianur.
Es desconeix amb
precisió en quines circumstàncies va morir la Krystyna, però les
causes de la mort acostumaven a ser la fam i les malalties;
especialment el tifus, malaltia esperonada per la mala alimentació,
la manca d'higiene, els polls, el fred, i la feblesa progressiva del
cos. També es morien executats a les cambres de gas, amb la
posterior incineració dels cossos; això passava quan el presoner
era massa feble per a servir com a esclau de treball. En els casos
dels infants, de vegades, hi havia execucions directes amb injeccions
de verí.
L'horror d'aquests moments de la història no ens ha de deixar indiferents. Cal conèixer que això va passar. Cal viure amb l'actitud de no tolerar mai en nosaltres sentiments d'odi o de menyspreu vers ningú per molt convençuts que poguéssim arribar a estar del nostre odi. L'odi destrueix a qui l'accepta en ell. Cal treballar per arribar a ser persones que construeixien una societat a on això no pugui passar mai més. Cal ser conscients que, a molts llocs del món, encara avui hi ha gent que pateix horrors semblants, i que aquest mal s'ha d'acabar. Allò que fa que siguem humans ens ha de moure a fer que les nostres vides siguin constructores de pau i de fraternitat entre les persones.
Veurem ara un vídeo realitzat pels alumnes de segon d'ESO del curs 2014 i 2015, sobre Anna Frank i els seus pensaments. Com ja sabeu, Anna Frank va ser una adolescent que va viure amagada en una casa d'Amsterdam, ja que els nazis la volien capturar a ella i a tota la seva família. Finalment ho van aconseguir i els van enviar a un camp de concentració, a on van morir gairebé tots. El Diari de l'Anna va ser conegut després que els nazis fossin derrotats i les seves reflexions són un cant a la pau i a la vida.
Per últim, una breu escena de la pel·lícula potser més completa sobre el genocidi provocat pel nazisme. En ella s'explica la gesta d'un industrial alemany que va salvar milers de persones mitjançant l'estratègia de contractar-les a la seva fàbrica. En aquesta escena, cap al final de la pel·lícula, ell ha de fugir, i els seus treballadors com agraïment li regalen un anell i un d'ells pronuncia una frase: "Qui salva una persona, salva el món sencer".
La pel·lícula, tot i ser força moderna va ser rodada en blanc i negre i amb un contrast molt elevat per tal de resaltar l'expressivitat humana dels rostres, i assenyalar el dramatisme de la situació.
Per debatre:
1.-Per què li diuen: "Qui salva una persona, salva el món sencer"? Què volen dir?
2.- Per què plora i es desespera Schlinder?
3.- Què hauries fet o sentit tu si haguessis sigut un nen o una nena de tretze anys vivint en un poble dels afores d'un camp de concentració en aquella època?
