Vaig caminant per un món ple de valls i foscors,
un carrer negre i buit sense flors ni balcons
un cel tan gris que ni plou ni es pot veure la llum del blau del cel
però sé que darrere els teus ulls hi ha una gota de mel.
Ara t'amagues al cau dels guerrers sense cor
No vols que et vegin plorar ni de por ni d'amor
Ets una pedra que esclafa, una llança que es clava, una paraula que es mor,
però sé que darrere els teus ulls sense el mateix que jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada