dimecres, 18 de març del 2020

CONCURS DE VALORS I D’IMATGES TROBATS DINS DE CASA.



VOLS CONTRIBUIR, DES DE CASA TEVA, A CREAR UN VÍDEO PLE DE VALORS QUE POTSER ACABA A LA TELE?



1.- Busca o pensa una frase relacionada amb els valors humans o amb una actitud cívica i ètica a on hi surti una paraula d’algun element que hi hagi a casa teva. Per exemple, si vols fer una foto a una cadira, pots anar a google i posar a la finestreta del buscador les paraules: cites sobre cadires, o citas sobre sillas, et sortiran un munt de frases sobre cadires; ho pots fer-ho en castellà, català o anglès. En anglès, cites es diu quotes, o sigui podries posar “Quotes about chairs”.
Agafa la frase que creguis que aporta algun valor, i l’escrius en algun lloc per recordar-la. En comptes d’una cadira, pots fer-ho buscant frases sobre qualsevol altre element de casa teva. 
Jo, sense gaire esforç, he trobat aquestes frases sobre cadires, balcons, miralls i finestres:

"Nos enseñan que hay imposibles pero es mentira, lo único imposible es alcanzar lo que quieras sentado en una silla." — El Chojin MC español 1977

"Tenía tres sillas en mi casa; una para la soledad, dos para la amistad, tres para la compañía“ — Henry David Thoreau, Walden Walden

"Se acabó, el odio me arroyó la razón: Con mi época estoy comprometido. Y el amor, se fue volando por el balcón, a donde no tuviera enemigos." — Roberto Iniesta Músico español 1962

“Unhappiness comes from mirrors, happines comes from windows.” Adrian Rogers

“All the windows of my heart I open to the day” John Greenleaf Whittier

2.- Busca a casa teva la imatge de la frase que has escollit: una cadira, una finestra, un mirall… o el que tu hagis escollit. Treballa la llum i l’entorn de la imatge per tal que quedi com t’agrada i li fas una foto amb el mòbil mateix que quedi bé.

3.- Obre la fotografia amb el paint i afegeix-hi la frase amb la opció d’esriptura [A] del paint. Et poso la següent imatge com a exemple; jo aquí he escollit la paraula “vida” i “temps” i he buscat una planta, un rellotge i unes petxines per acompanyar la frase:




4.- Grava la fotografia amb la frase, i envia-me-la a jeremias.soler@iesterrassa.cat. Les millors imatges formaran part d’un vídeo amb música de fons a on aniran succeïnt-se les imatges i que potser es penjarà a l’instagran de l’institut.

ME L'HAS D'ENVIAR ABANS DE DIMARTS 24 DE MARÇ

5.- És una feina voluntària de la matèria de Cultura i Valors el premi de la qual és el gust de contribuir a millorar la bellesa del món i de gaudir creant. El vídeo que surti s’enviarà a Terrassa City of Films, els quals estan engegant una proposta perquè en aquest període de confinament l’alumnat crei productes audiovisuals que contribueixin a conscienciar la necessitat d’estar a casa i que mostrin totes les coses interessants que es poden fer a casa. S’intentarà que els millors vídeos arribin als mitjans de comunicació.



divendres, 28 de febrer del 2020

Les hores fosques de la humanitat


En aquesta última sessió de Cultura i Valors ens aproparem al cantó fosc de la humanitat. 
Tots hem arribat a sentir aquest curs el valor infinit que tenim com a persones, la dignitat il·limitada de cada ésser humà, la necessitat del respecte a cada persona.
Això, de vegades, s'ennubola, s'oblida, se'n va... i encara que sembli impossible, una societat sencera es pot convertir en un escenari monstruós a on es maltracta i s'extermina persones.
Tots estem en contra del bullying, però... no heu notat dins vostre alguna vegada l'impuls de tractar malament algú per enveja, per ràbia, per gelosia, per desig de revenja...? A cops resulta fàcil pronunciar-se en contra del racisme o de l'assetjament quan les víctimes són lluny de nosaltres, i en canvi podria ser que no ens adonéssim de com de vegades comencem a convertir-nos en allò que critiquem quan interiorment sentim ràbia contra algú.
Als anys trenta del segle passat, a Alemanya, va passar això, específicament contra els jueus. Una societat sencera, molt a poc a poc, es va anar convertint en enemiga de la població jueva. El partit del poder ho va esperonar, i a l'últim no van ser només els jueus els qui van ser perseguits, segrestats a camps de concentració, torturats i assassinats, sinó qualsevol persona que fos considerada enemiga del poder: comunistes, homosexuals, republicans espanyols, jueus, negres, gitanos, persones amb discapacitats...
Aquest fenòmen inhumà ha esdevingut altres vegades en altres moments i llocs de la història.
Cal estar atents per a lluitar contra nosaltres mateixos per a no assemblar-nos, ni com a individus, ni com a grup, ni com a societat... a l'horror del nazisme que va succeir a Alemanya fa uns vuitanta anys.

Comencem Llegint la història de Krystyna Trzesniewska.
Avui dia, si visiteu l'antic camp de concentració d'Auschwitz, hi trobareu, a la zona del museu, la imatge d'una noia, una nena de tretze anys, amb un pijama de ratlles i l'expressió de la cara plena d'una profunda tristor. Durant molts anys, ningú no va saber qui era; avui la coneixerem.


La Krystyna Trzesniewska va morir el 18 de maig de 1943.

Va néixer al 1929, a un poblet de Polònia que es deia, i es diu, Majdan Królewski.
Quan feia pocs dies que havia complert els tretze anys, concretament el 13 de desembre de 1942, va ser enviada pels nazis, amb el seu pare, a Auschwitz, un dels més terribles camps de concentració.
Allà, després de tallar-li els cabells, insultar-la, humiliar-la i espantar-la de diverses maneres, li van fer posar el pijama de ratlles amb el número 27129 i el símbol PPOLE, que era el codi dels presoners polítics polonesos, encara que en el seu cas, probablement aquest codi no es correspongués amb la realitat.
Sigui com sigui, no va arribar a sortir mai més d'Auschwitz, i la seva vida es va apagar el 18 de maig de 1943, cinc mesos després d'haver-hi entrat.
Per què va ser enviada a Auschwitz? Sembla que a causa de l'anomenat Generalplan Ost.
El Generalplan Ost, projectat pels nazis, cercava crear àmplies zones de residència a Europa (especialment a l'Europa de l'Est) per als alemanys de raça pura ària, expulsant prèviament els habitants naturals de la zona. La idea era que acabada la guerra, l'anomenada "raça ària" trobés el seu espai vital als territoris europeus espoliats.

Seguint aquest pla, des de novembre de 1942, i fins a juny de 1943, els nazis van expulsar els habitants de tres-centes poblacions poloneses de la zona de Zamość, famílies senceres. Entre aquests habitants, s'hi trobaven la Krystyna i el seu pare, que vivien en un poble anomenat Majdan Królewski, a uns 110 quilòmetres de Zamość. En aquest buidatge d'éssers humans, de la zona de Zamość, més de cent mil persones van ser desarrelades de les seves cases i pobles, i deportades als camps de Majdanek i d'Auschwitz.
L'operació de buidatge de Zamość va ser dirigida per Odilo Globocnik, el qual anys més tard, al final de la guerra, concretament el 31 de maig de 1945, seria capturat a Àustria per les forces britàniques i s'acabaria suïcidant amb cianur.

Es desconeix amb precisió en quines circumstàncies va morir la Krystyna, però les causes de la mort acostumaven a ser la fam i les malalties; especialment el tifus, malaltia esperonada per la mala alimentació, la manca d'higiene, els polls, el fred, i la feblesa progressiva del cos. També es morien executats a les cambres de gas, amb la posterior incineració dels cossos; això passava quan el presoner era massa feble per a servir com a esclau de treball. En els casos dels infants, de vegades, hi havia execucions directes amb injeccions de verí.

L'horror d'aquests moments de la història no ens ha de deixar indiferents. Cal conèixer que això va passar. Cal viure amb l'actitud de no tolerar mai en nosaltres sentiments d'odi o de menyspreu vers ningú per molt convençuts que poguéssim arribar a estar del nostre odi. L'odi destrueix a qui l'accepta en ell. Cal treballar per arribar a ser persones que construeixien una societat a on això no pugui passar mai més. Cal ser conscients que, a molts llocs del món, encara avui hi ha gent que pateix horrors semblants, i que aquest mal s'ha d'acabar. Allò que fa que siguem humans ens ha de moure a fer que les nostres vides siguin constructores de pau i de fraternitat entre les persones.

Veurem ara un vídeo realitzat pels alumnes de segon d'ESO del curs 2014 i 2015, sobre Anna Frank i els seus pensaments. Com ja sabeu, Anna Frank va ser una adolescent que va viure amagada en una casa d'Amsterdam, ja que els nazis la volien capturar a ella i a tota la seva família. Finalment ho van aconseguir i els van enviar a un camp de concentració, a on van morir gairebé tots. El Diari de l'Anna va ser conegut després que els nazis fossin derrotats i les seves reflexions són un cant a la pau i a la vida.




Per últim, una breu escena de la pel·lícula potser més completa sobre el genocidi provocat pel nazisme. En ella s'explica la gesta d'un industrial alemany que va salvar milers de persones mitjançant l'estratègia de contractar-les a la seva fàbrica. En aquesta escena, cap al final de la pel·lícula, ell ha de fugir, i els seus treballadors com agraïment li regalen un anell i un d'ells pronuncia una frase: "Qui salva una persona, salva el món sencer".
La pel·lícula, tot i ser força moderna va ser rodada en blanc i negre i amb un contrast molt elevat per tal de resaltar l'expressivitat humana dels rostres, i assenyalar el dramatisme de la situació.



Per debatre:

1.-Per què li diuen: "Qui salva una persona, salva el món sencer"? Què volen dir?
2.- Per què plora i es desespera Schlinder?
3.- Què hauries fet o sentit tu si haguessis sigut un nen o una nena de tretze anys vivint en un poble dels afores d'un camp de concentració en aquella època?

divendres, 24 de gener del 2020

L'empatia i la presió de grup.



Al final de la unitat didàctica d'avui hauries de ser capaç de saber explicar què és la pressió de grup, i que té a veure amb l'empatia i amb la teva llibertat.

D'altra banda, fa temps que a Cultura i Valors, o a Valors Ètics, no cantem cap cançó nova relacionada amb els nostres temes. És bo fer-ho, perquè als valors no s'hi arriba només amb la raó, sinó amb els sentiments i amb l'alegria.
Avui us proposo aquesta cançó, que és molt coneguda als esplais i a les agrupacions que van a caminar per la muntanya. La podeu aprendre si la llegiu mentre escolteu el vídeo de dalt de la Marta Fernández, que la té penjada a YouTube. No se sap exactament qui la va escriure, i està considerada ja una cançó popular catalana.

SIGUES LLIURE

Sigues lliure i camina
 cap a l'estel que vulguis anar,
no pensis el que els altres et diran,
deixa que la pluja 
mulli els teus cabells daurats
petites gotes fredes tremolant.

Fes de casa teva 
tots els llargs camins del mar
i tingues per sostre el blau color
dorm a l'herba tendra i 
vola amb el colom,
corre com el riu vers l'horitzó.

Fes-te blanca escuma quan el mar és blau color
fes-te d'ocell que canta en un racó
fes-te flor petita, fes-te aigua brollant
fes d'amor la vida que t'han dat

Algun jorn la vida el company et donarà
de la seva mà caminaràs
dolços llavis tendres 
d'un parlar suau
per fer millor la vida, 
per fer millor la vida,
per fer millor la vida a cada instant.



Anem a llegir i pensar a poc a poc els primers versos de la cançó:

Sigues lliure i camina cap a l'estel que vulguis guanyar,

Quin deu ser aquest estel a on vols arribar?Potser les teves il·lusions, esperances, somnis, desigs... coses que vols que arribin a ser, i per les quals cal un esforç i moltes ganes.

No pensis en el que els altres et diran,

Hi haurà gent que et dirà: 

"No t’hi esforcis" "És impossible" "No serveix de res estudiar..." "No t’esforcis, només hi arriben uns quants..." o "Beu, que no passa res..." o "No et posis el casc, que no passa res..." o "No et posis el cinturó..." o "Prova-ho, que s’ha de provar tot..."  

No siguis esclau de ningú, ni per vergonya, ni per falta de caràcter, ni per no atrevir-te a dur la contrària. Sigues lliure... i si algú s’enfada, i se'n va, arribarà algú altre. I de mica en mica a la vida ens anirem envoltant de les persones que ens estimen de debò. Una de les lliçons importants de la vida és saber dir que no. Tenir el coratge de dir que no a allò que no és bo. 

Sovint quan toca seguir allò que l'empatia ens suggereix, cal saber dir que no a la pressió de grup que ens pot moure a molestar algú, a no ser persones justes, a convertir-nos en agressors o intolerants, a no ser bons companys, a anar en contra de la llibertat, en contra del que realment nosaltres volem i del món que volem construir.

...deixa que la pluja mulli els teus cabells daurats...

Aquest vers parla de passar-ho bé amb la natura, a gaudir de la seva bellesa; i tu ets bell o bella... perquè formes part de la natura, d’ella has sorgit; la teva manera de ser, la teva imatge, el color dels teus cabells, daurats amb el sol tant si són rossos com bruns o castanys. Només per ser persona, ja ets bell o bella, perquè a dins teu hi tens la capacitat de sentir empatia, de posar-te al lloc als altres i comprendre'ls.  

...petites gotes fredes tremolant.

Descobrir la bellesa d’una gota d’aigua, que gairebé ningú no s’atura a mirar. Les coses petites poden ser les més grans. Hi ha realitats que semblen grans i que en realitat no ho són. El que és gran de debò és senzill i clar, i sovint sembla petit. I allò que és gran de debò ens permet ser feliços encara que siguem petits, i ens permet ser petits encara que ens fem grans.

Fes de casa teva tots els llargs camins del mar...

No sabem a on la vida ens durà, però nosaltres podem decidir el camí... i allà a on anem a parar, hi farem la nostra llar. La nostra llar, la nostra pàtria, no és un lloc concret, sinó allà a on hi posem el nostre cor, a on hi tenim les persones que estimem i els somnis que ens motiven.

RESPON.

Què és la pressió de grup?

Explica situacions en les quals per la pressió de grup potser has fet coses que no en tenies ganes o que consideraves que no eren bones.

DEURES.

1.-Per la setmana que ve has de saber cantar bé la cançó que hem après avui.
2.- Prepara un poster, un dibuix, algun tipus d'expressió del teu gust, per penjar a classe, que tingui a veure amb la teva llibertat davant la pressió del grup.


dijous, 9 de gener del 2020

EMPATIA


Enllaços a vídeos interessants sobre l'empatia:

https://www.youtube.com/watch?v=UzPMMSKfKZQ


https://www.youtube.com/watch?v=Wy6eUTLzcU4

EMPATIA

Tens empatia amb alguna persona quan ets capaç
de sentir el món i la vida com si estiguessis dins d'aquesta persona, com si fossis aquesta persona. És a dir, tens empatia amb aquesta persona quan ets capaç de posar-te en el seu lloc, de sentir les seves necessitats, les seves pors, les seves dificultats, els seus sofriments, i sobretot els seus sentiments.

De vegades, l'empatia brolla espontàniament; veiem algú que plora, i ens vénen ganes de plorar. Veiem algú que és injustament tractat, i ens fa ràbia; sentim el sofriment d'aquella persona quasi com si el patíssim nosaltres.

Altres vegades, ens falta empatia. No percebem el que sent la persona que tenim al davant, i per això no ens adonem del tot del que té a dins, de les seves dificultats, inseguretats, pors... 

Quan no sentim aquesta empatia, podem cometre el error de jutjar aquesta persona sense saber-ho tot d'ella (prejudici), o l'error de tractar-la de manera incorrecta, ja que no ens adonem del que sent, i del fet que li estem fent mal.

Tant si l'empatia ens fa sentir el que sent l'altre, com si no la tenim, i per tant som cecs pel que fa als sentiments de l'altre; ès necessari no precipitar-se en jutjar, ni actuar impulsivament. Cal adonar-nos, encara que no la sentim, de tota la vida que hi ha dins l'altra persona; i que potser desconeixem. 

L'empatia ens fa tolerants i pacients, ens ajuda a estimar encara que no sempre ho demostrem, ens fa respectuosos amb la manera de ser dels altres, i a tenir paciència amb les característiques dels altres que ens molesten.

No vol dir que ens hagi d'agradar tot el que fan els altres, ni la seva manera de ser... Tan sols ens mou a respectar-los, deixar-los ser com són, deixar-los ser ells, ser com els agrada ser, mentre no facin mal a ningú. 

I si allò que fan els altres és negatiu, no vol pas dir que ho hàgim d'acceptar, sinó que ho hem de solucionar d'una manera civilitzada, pacífica, parlant i demanant l'ajuda necessària a qui calgui i quan calgui.

Per debatre

1.- Pensem en els següents casos pràctics. 

Aquest primer cas (a) és inventat. Opineu sobre ell:

a)Una nena escolta una cançó dels "Gemeliers", s'emociona, li apareixen llàgrimes als ulls i se li posa la pell de gallina. Les seves companyes se li enriuen, li fan burla, perquè diuen que els Gemeliers són cursis i que ella és ximple pel fet d'emocionar-se. S'enfaden tant amb ella que d'ençà d'aquell moment ja no la tracten igual.

Aquest segon cas (b) és un cas real que va succeir fa més de 42 anys. Acabeu la història i intenteu explicar per què deu ser que passa això:

b)Un nen arriba cada dia a classe i fa pudor de fum. Ningú li diu res, però els seus companys se'n riuen a la seva esquena i dissimuladament fan burla d'ell. Diuen que és un porc i que no es canvia de roba.

Aquest cas (c) també és real. Va succeir fa trenta anys. Imagineu per què la nena és com és, com van reaccionar els seus companys, i com havien d'haver reaccionat.

c)Una nena arriba a classe i fa una estranya pudor de vaca. Gairebé sempre arriba tard. S'esforça molt a fer els deures; li costa molt però amb esforç treu bones notes. No queda mai amb les amigues per anar a passejar pel poble. Entre això i l'olor que fa... (continua) 

La regla d'or i la regla de platí.

Hi ha un principi ètic que s'anomena la regla d'or, que diu:

"Fes als altres allò que t'agradaria que els altres et fessin a tu, i no facis als altres allò que no t'agradaria que els altres et fessin a tu"

Hi estàs d'acord? Opineu a classe.

Tot i que la Regla d'or no està malament del tot, hi ha un altre principi ètic que és millor, i que s'anomena la Regla de Platí, i que diu:

"Fes o digues als altres allò que és millor per als altres, i no els facis ni diguis res que pugui ser dolent per a ells"

Quina diferència hi veus entre la Regla d'Or i la de Platí?

La regla d'or pressuposa que tots som iguals, i que allò que ens agrada a nosaltres que ens facin, agradarà a tothom; i que allò que no ens agrada que ens facin, no agradarà a ningú; però aquesta idea no és correcta, perquè les persones som diferents. 
Per exemple, a un nen li agrada que pel seu aniversari els seus amics li donin un clatellot suau a la nuca per felicitar-lo; i com que al nen li agrada, el nen, quan algú fa anys, li dóna un clatellot a la nuca. De fet, el nen va donar un clatellot a una companya el dia de l'aniversari d'ella i la nena es va posar a plorar. I també li va donar un clatellot al seu profe el dia de l'aniversari del profe, i el profe li va posar una falta greu. 

El nen no va pensar que allò que li agrada a ell, no agrada a tothom; per tant no sempre és correcte tractar als altres com ens agrada que ens tractin, sinó que hem de pensar com són els altres, com senten, que els agrada, que els és bo, i decidir amb seny.

Per això és millor la regla de platí que la d'or, encara que la d'or és vàlida la majoria de vegades, perquè les persones, tot i que som diferents, també som molt semblants, i hi ha moltes coses que ens agraden igual a tots, encara que no sempre ho reconeguem.

Ens agrada que ens estimin. Ens agrada que ens respectin. Ens agrada que no s'oblidin de nosaltres. Ens agrada que tinguin en compte la nostra opinió. Ens agrada que no ens tractin com si fóssim petits. Ens agrada estar contents. Ens agrada que els altres estiguin contents amb nosaltres. Ens agrada ser lliures. Ens agrada que ens diguin coses agradables...

Per això la regla d'or també és vàlida moltes vegades, però la de platí ens permet ser sensibles a les diferències entre nosaltres. Tenim dret a ser diferents. Tenim dret a que no ens agradi el mateix a tots. De fet, és bo que no ens agradi el mateix, perquè si no, la vida seria més avorrida. I tenim l'obligació de respectar els gustos dels altres, la seva manera de ser, els seus sentiments, allò que els importa. D'aquesta manera estarem construint un món a on també se'ns respectarà a nosaltres.





dijous, 12 de desembre del 2019

La cultura i els valors del Nadal



S'acosta Nadal, i els Valors Ètics, així com la Cultura i els Valors universals, no poden ignorar l'intens missatge, de vegades contradictori, sempre profundament arrelat als sentiments, que s'escampa per Nadal.
Diuen que el Nadal, tal com el coneixem avui a nivell cultural, va néixer amb l'escriptor Charles Dickens, i amb els seus relats que parlaven de l'amor fraternal entre les persones. Aquest amor es reivindica especialment al temps del Nadal. Abans de Dickens, Nadal era una qüestió només religiosa.
Avui dia, la idea de Nadal no és ja una qüestió relacionada només amb la religió. Moltes persones, de qualssevol creences, o fins i tot sense cap creença, acostumen a viure el Nadal apropant-se a aquests valors universals que com a persones viuen i tenen a dins, que són els que també estudiem i intentem comprendre a l'assignatura de Valors Ètics. 
Nadal també és un temps de retrobaments familiars, de tradicions, de costums...
Nadal, per a moltes persones, és un temps d'una certa tristor, perquè troben a faltar persones que ja han marxat, i els records d'altres Nadals feliços els produeixen dolor. 
Nadal sovint es viu equivocadament com una època d'excessos consumistes, de comprar i consumir molts productes; de vegades l'obessió pels regals i les compres fan oblidar l'autèntic Nadal dels valors humans, que és el tresor que l'escriptor Dickens va reivindicar, i el més valuós del missatge d'aquests dies.
L'excés de consum també va en contra de l'ecologia, del respecte a la Terra.
Nadal no pot ser l'únic moment de l'any en què ens recordem de ser solidaris i fraternals; cal ser-ho sempre; però és veritat que va bé que hi hagi uns dies en què hi pensem una mica més, per a no oblidar-nos del que és important de debò a la vida.

Pensa un mica en la foto que hi ha a la capçalera d'aquest text. Que creus que és? Què succeeix a la foto? Què té a veure amb el Nadal? Com ho relacionaries amb l'època del Nadal?

Ara veurem un tros d'una pel·lícula (només 14 minuts) que representa un moment històric que es va produir enmig d'una guerra terrible. Hi ha gent que diu que és una llegenda, però també hi ha qui assegura que va succeir de veritat.
En aquesta història, hi ha dos exercits enfrontant-se en un camp enmig d'Europa a la Primera Guerra Mundial. Els exèrcits enemics, estan tan a prop els uns dels altres que aixecant el cap de la trinxera es poden veure. Per un costat hi ha els escocesos i els francesos; i a l'altre costat els alemanys. Tots plegats són nois joves als quals s'ha enviat a matar-se els uns als altres per a defensar els interessos dels seus països. Cap d'ells no se sent feliç pel fet d'estar matant, amb el risc de morir-se i no tornar a veure mai més a la gent que estimen: pares, mares, novies, germans... Tenen por, fred, ràbia, tristesa. Siguin del bàndol que siguin, tots senten el mateix. De sobte, enmig de la guerra, succeeix un fet estrany, que després de veure el tros de pel·lícula comentarem.

divendres, 15 de novembre del 2019

Diversitat VIII. Prejudicis i rols de Gènere a casa.





Mirem el vídeo anterior.

Per debatre i parlar a classe:

1.- Creus que la situació que descriu suceeix a la nostra societat o només passa a països llunyans i de cultures diferents? 
2.- De les següent tasques de casa, quines fas tu de manera regular? Compta-les.
Fer el llit. Planxar. Escombrar. Fregar el terra. Passar l'aspirador. Treure la pols. Fer el menjar. Parar taula. Desparar taula. Rentar els plats (o posar-los a rentar al rentaplats). Rentar la roba (o posar-la a rentar a la rentadora). Recollir la roba bruta del bany després de dutxar-te. Ordenar la teva habitació. Ordenar la sala d'estar o menjador. Anar a comprar menjar o estris de casa. Ajudar a banyar o a vestir els germans petitons.

3.- Calculem la mitjana de les xifres anterior entre els nens de la classe, i després entre les nenes a veure si hi ha alguna diferència. 

4.- Si no fas tu les feines de la pregunta 2, queden sense fer o les fa algú? Qui les acaba fent? És just que les faci només una persona?

5.- Matisa, comenta, critica, defensa o opina simplement sobre la següent frase:

"Els homes han d'ajudar les dones en les feines de casa..."


6.- Mirem els dos primers minuts del següent curtmetratge:
Has viscut en algun moment alguna situació similar a aquesta?


7.- Fes click al següent enllaç i observa els següents trossos d'anuncis publicitaris:



7.1.- Què s'hi veu en tots aquests fragments d'anuncis de la tele?

7.2.- Quanta estona d'anuncis de la tele veiem en un dia? Quanta estona d'anuncis veiem en una setmana? Quant temps d'anuncis de la tele veiem a la nostra infantesa, especialment entre els tres i els cinc anys?

7.3.- Quant veiem aquests anuncis, ens adonem que sempre surten dones fent les feines de casa o és una informació que ens va entrant sense adonar-nos-en?

7.4.- Què creus que tenen a veure les següents frases amb la pregunta del 7.3?

"L'aprenentatge inconscient del fet de ser après és el més difícil de desaprendre" 

"Education is what remains after one has forgotten what one has learned in school"
 

divendres, 8 de novembre del 2019

Diversitat VI. Prejudicis de gènere.



Per debatre a classe

1.-El món que es mostra al vídeo, és un món real, existeix? 
2.- Si has contestat que no a la pregunta 1, creus que podria haver existit en comptes del món que vivim?
3.- Què li agrada i què no li agrada a la protagonista del vídeo?
4.- Què fan els seus companys i companyes quan ella agafa el paper per fer teatre? Per què?
5.- Per què està preocupada la mare de la nena? 
6.- Creus que la inadaptació que sent la nena vers el seu món, és un només un problema d'estètica o va més enllà?
7.- Digues exemples de situacions semblants o comparables que tu has viscut. Pot ser tant en el paper de la nena protagonista, o en el paper dels companys i companyes que exerceixen alguna mena de pressió.

Treball per fer a casa

És una feina voluntària, però si la fas bé, serà puntuada positivament.
La classe necessita ser decorada per tant...

Fes un "Slogan"... Un cartell... Un símbol... Un treball gràfic... a on s'hi mostri la teva opinió sobre el dret dels nois i de les noies d'expressar-se, fer, viure, sentir, crear... lliurement, sense estar obligats a fer res concret pel fet de ser noi o noia.

Com sempre, els millors els penjarem a la paret de la classe.
Ho pots fer tan gros com vulguis.

dimecres, 23 d’octubre del 2019

TRS Fem Cinema. Primer encàrrec. Anem a crear una història.


El primer pas abans de fer qualsevol guió serà crear, somniar, imaginar, visualitzar, recrear, recordar, pensar... una història.
Per dimecres que ve, tothom escriurà una història que tingui com a temàtica la INTERCULTURALITAT i la REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS.
No poseu nom a la història.
Les llegiré sense saber qui les ha escrit i en triarem una. 
L'autor o autora de la història es convertirà en el guionista de la pel·lícula.

CONSELLS:

                  -Pocs personatges que xerrin. Un sol protagonista.

            -Ha de ser curta, sense embolics argumentals.

            -Ha de tenir un inici que serveixi per presentar la situació i els personatges, després ha d'haver-hi algun o alguns conflictes, i per acabar un desenllaç o gir (ha de passar alguna cosa que l'espectador no s'esperi i que tanqui la història)

             -Intentem evitar que hi surtin massa els llocs que sempre surten a les històries fetes per escolars: classes, patis, escoles... Busquem que hi hagi altres localitzacions encara que ens costi després una mica trobar-les.

            -Us la podeu imaginar en blanc i negre o en color

            -Evitem la temàtica del Bullying. El 90% de les pel·lícules sobre interculturalitat acaben explicant una història d'assetjament o bullying. Evitem-ho.

             -La història hem d'intentar que emocioni.

             -El que passa ha de ser inesperat, no s'ho ha d'imaginar qui veu la peli abans que passi.


OPCIONS:

                 -Pot ser una història de ficció, una minipeli.
           
            -Pot ser un documental sobre algú real, fet amb originalitat i un toc poètic.
             
             -Pot ser futurista o de ciència ficció (dins de la temàtica, situar-ho en un món o temps diferent al nostre)
    
             -Pot ser musical. Un musical.

             -Pot tenir un format, un estil, un gènere diferent a qualsevol dels que existeixin. Sigueu creatius.


              

divendres, 11 d’octubre del 2019

Diversitat (V). Diversitat cultural, lingüística... Un valor que ens fa més rics.


La utilitat d’allò que fem no només ha de tenir a veure amb la feina, els diners, les ambicions... també són útils les emocions, els sentiments, el coneixement dels sentiments dels altres, de la seva manera de viure, la seva llengua, allò que estimen, allò que els fa por...

Conèixer com sona la llengua d’un poble és començar a conèixer la seva ànima, els seus sentiments, el seu caràcter, i és sobretot un senyal de respecte cap a totes les persones d’aquell poble.

Cada llengua és una manera diferent de veure el món, que si coneixem una mica ens obre el cor a noves maneres de sentir i de veure el món.

Quan aprens a estimar la llengua d’un poble, aprens a estimar aquell poble, el respectes profundament en la seva essència, i tu et fas millor.

La diversitat també contempla les diferents llengües que parlen els pobles; com més desconeguda i minoritària és una llengua, més ens pot ensenyar, i més preciosa esdevé.

La riquesa més gran no són els diners sinó la capacitar de conèixer i d’estimar la diversitat humana.

ACTIVITAT

Llegirem la traducció de la lletra de la cançó d'avui i intentarem desxifrar el seu significat:

Lletra

dijous, 10 d’octubre del 2019

Diversitat (IV) Empatia. Allò que hi ha rere els ulls dels altres.






Rere els teus ulls hi veig algú com jo,
un rostre jove, un somriure bla.
Si penso el que s’hi amaga, més enllà,
em trobo a mi mateix i a qualsevol.

Rere els teus ulls hi ha somnis, lluita, por,
inseguretat i fam d’amics, terror a tant!
El fort i intens desig de ser estimat,
la vergonya pel ridícul que pots fer.

I això que tens, ho sento a dins també;
tots som iguals en cossos diferents.


1.- Què creus que vol dir el poema?

2.- Què hi ha rere els ulls de cadascun dels teus companys?

3.- Som iguals? En què? Som diferents? En què?

4.- Si som tan iguals, com creus que hauries d'actuar amb els altres?

5.- Digues alguna situació en la qual creguis que no has actuat com cal a l'hora de relacionar-te amb els teus companys.

6.- Tot això que hem parlat, i pensat, avui... podria ser que tingués a veure amb la relació sentimental entre un noi i una noia? Què hi ha rere els ulls del noi o de la noia que t'agrada? Què és per damunt de tot el noi o la noia que t'agrada?
.




Una cançó de Lluís Llach, interpretada per LesMes, sobre com haurien de ser els comiats de les persones que s'han estimat molt, i que d'alguna manera, ni que sigui diferent, encara s'estimen:

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

TRS Fem Cinema II


Temàtica: Interculturalitat + desigualtats 

dijous, 3 d’octubre del 2019

DIVERSITAT (III) Som diferents. Qui decideix ser com és? Empatia i respecte a la manera de ser de cadascú.



PER DEBATRE A CLASSE

1.- El curs passat, i l'anterior, vam escoltar sovint aquest poema a causa del sofriment de moltes persones, famílies senceres, que s'escapaven, i s'escapen, del seu país per culpa de la guerra. Allà només els quedava la mort. 
Pensem una mica en aquest poema de Joana Raspall, que ens serveix per adonar-nos de moltes coses. Una de les coses que sentim és com n'és d'absurd pensar o considerar que si naixem en un país més ric, o amb més pau, és perquè ho hem escollit o perquè ens ho hem guanyat. Qui escull a on néixer?

No ens n'adonem, però... podríem fer servir el mateix raonament per a fer-nos aquestes preguntes: 
Qui escull néixer nen? 
Qui escull néixer nena? 
Qui escull néixer ric, o pobre? 
Qui escull néixer en un país en guerra o en un país en pau?
Qui tria ser tímid, o extravertit? 
Qui decideix ser alt o baix? 
Qui decideix sentir que és homosexual? 
Qui tria ser mogut o tranquil, actiu o serè? 
Qui escull el timbre de la seva veu? 
I el color de la seva pell? 
I el gruix de les seves celles? 

La resposta a totes aquestes preguntes és només una paraula. 
Obrim un debat per a trobar-la.

2.- De vegades no podem ni tan sols triar si estem contents o alegres. 
Has pensat alguna vegada que algun dels teus companys o coneguts ho pot estar passant malament per qualsevol raó que desconeixes? 
Totes les persones tenim aspectes de la nostra vida que no expliquem; potser perquè ens fa cosa, o perquè creiem que no cal explicar-ho. Alguna vegada t'ha passat? 
Abans d'enfadar-nos o de PREJUTJAR algú per algun aspecte que no ens agrada, podríem pensar que potser li passa alguna cosa; perquè de fet no ho sabem tot de tothom. També pot ser que ens molesti alguna manera de ser sense cap raó aparent. És bo pensar quina deu ser la millor manera de comportar-nos quan ens passa això, quan alguna cosa d'algú no ens agrada.

Pensem en les següents qüestions per opinar i debatre a classe:

a) Són importants per tu els sentiments dels companys que t'envolten, o només els teus?

b) Si algú et menysprea per alguna característica personal que no has triat, o que has triat perquè ets com ets... et sents malament?

c) Quan passa això que dèiem a la pregunta b, i per tant, et sents malament... aquesta mala sensació... la sentiria alguna altra persona a la qual li passés el mateix, o només et fa mal a tu?

d) Com creus que has d'actuar davant les diferents característiques, maneres de ser, gustos, idees, estils... dels companys que t'envolten? T'han d'agradar o no cal? Si no t'agraden, com creus que has d'actuar? 

e) Fem entre tots una llista de característiques possibles, de diferents éssers humans, que ens podem trobar a la vida, i que a algunes persones els desperten prejudicis o actituds de rebuig. 

f) Què creus que és més fàcil, respectar les característiques personals de les persones que estan lluny de tu i que només veus per la tele, o respectar la manera de ser dels que tens a prop?

g) Totes les maneres de ser s'han de respectar? I totes les maneres d'actuar? Sempre?

EXERCICI PER FER A CASA

Acaba de completar la següent frase. 
La setmana que ve, quan la corregim, veurem els diferents finals que la gent ha escrit:

"Jo tinc llibertat de fer o dir el que vulgui excepte quan____________________________________________________________________________"

Busca una fotografia a google que serveixi per acompanyar la frase tal com l'has escrit tu. Imprimeix-la i enganxa-la a sota o a sobre de la frase. 
  

Elecció del representant d'alumnes del CMIAT


Fes click a la paraula CMIAT per accedir a la informació:



dijous, 19 de setembre del 2019

DIVERSITAT (II) Quan la diversitat no és compresa apareix el prejudici.




A.- Per debatre a classe.

      1.- Explica el que creus que és un prejudici. 

      2.-Quin o quins prejudicis observes al vídeo?
      
     3.- T'ha passat alguna vegada, alguna situació semblant.

    4.- Digueu prejudicis de diferents tipus que puguin donar-se.

     5.- Per què creieu que les persones, de vegades, tenim prejudicis.  

Mira't ara aquest vídeo com a complement del que hem parlat:

 https://www.youtube.com/watch?v=rrLc9ygTaiE


B.- Per a respondre per escrit com a exercici per fer a casa.

1.- Busqueu el significat de les paraules prejudici i discriminació.  
2.- Fes una llista de diferents tipus de prejudicis; pots posar exemples.
3.- Creus que algú podria prejutjar-te alguna vegada per algun motiu? T'ha passat alguna vegada? Com t'has sentit?
4.- Has sentit alguna vegada prejudicis contra algú? Si vols ho pots explicar. 


diumenge, 8 de setembre del 2019

Diversitat i diferències (I) "Som únics"


The Harmony Day és un dia en el qual a Austràlia se celebra la diversitat cultural
CC BY 2.0 (image from DIAC Images in the Wikipedia)


1.- Llegeix el següent text de Marc Parrot
(Text inclòs amb intencions educatives sense ànim de lucre ni intencions d'infringir cap llei de propietat intel·lectual)


Som la barreja de molts ingredients,

com la recepta d'un mestre cuiner.
Tots amb el nostre toc original:
granets de sucre i granets de sal.

No vulguis mai semblar el que no ets,
creient que així agradaràs molt més.
Només et cal saber que ets especial,
ets únic i com tu no hi ha cap.

Mira dintre teu,
a veure que hi veus:

Tots som súpers.
Tots som grans.
Siguem petits o gegants.
Tots som tan originals,
no trobareu pas dos d'iguals.

Mira dintre teu,
a veure que hi veus:

Hi ha cordills i motors
i un sac amb records.
També hi pots trobar
Un tros d'entrepà.

Un pot de colors
ple de somnis i pols,
guardada del cor
la clau de l'amor.
I gotes d'orgull
per fer brillar els ulls.

Tots som súpers.
Tots som grans.
Siguem petits o gegants.
Tots som tan originals,
no trobareu pas dos d'iguals.


2.- Parlem entre tots una mica del que deu voler dir.
a) Quins són els nostres ingredients?
b) Qui és el mestre cuiner que ens ha fet i ens fa?
c) Quin és el nostre toc original?
d) Quin deu ser el nostre sucre?
e) Quina deu ser la nostra sal?
f) Què deu voler dir aquesta estrofa?

No vulguis mai semblar el que no ets,
creient que així agradaràs molt més.
Només et cal saber que ets especial,

ets únic i com tu no hi ha cap.


3.- Ara escolta i visualitza el vídeo; i canta si vols.




4.- Escriu tres característiques, aficions, gustos, originalitats de tu... que tu creguis que són poc comuns, que poca gent té. 
Després, els que vulgueu, podreu sortir a la pissarra, i donar pistes als companys perquè els endevinin.

5.- Per la setmana que ve, porta un dibuix, o fotografia, a on es descriguin les característiques o aficions que has escrit a l'apartat quatre. Els millors els penjarem a la classe.