divendres, 24 de gener del 2020

L'empatia i la presió de grup.



Al final de la unitat didàctica d'avui hauries de ser capaç de saber explicar què és la pressió de grup, i que té a veure amb l'empatia i amb la teva llibertat.

D'altra banda, fa temps que a Cultura i Valors, o a Valors Ètics, no cantem cap cançó nova relacionada amb els nostres temes. És bo fer-ho, perquè als valors no s'hi arriba només amb la raó, sinó amb els sentiments i amb l'alegria.
Avui us proposo aquesta cançó, que és molt coneguda als esplais i a les agrupacions que van a caminar per la muntanya. La podeu aprendre si la llegiu mentre escolteu el vídeo de dalt de la Marta Fernández, que la té penjada a YouTube. No se sap exactament qui la va escriure, i està considerada ja una cançó popular catalana.

SIGUES LLIURE

Sigues lliure i camina
 cap a l'estel que vulguis anar,
no pensis el que els altres et diran,
deixa que la pluja 
mulli els teus cabells daurats
petites gotes fredes tremolant.

Fes de casa teva 
tots els llargs camins del mar
i tingues per sostre el blau color
dorm a l'herba tendra i 
vola amb el colom,
corre com el riu vers l'horitzó.

Fes-te blanca escuma quan el mar és blau color
fes-te d'ocell que canta en un racó
fes-te flor petita, fes-te aigua brollant
fes d'amor la vida que t'han dat

Algun jorn la vida el company et donarà
de la seva mà caminaràs
dolços llavis tendres 
d'un parlar suau
per fer millor la vida, 
per fer millor la vida,
per fer millor la vida a cada instant.



Anem a llegir i pensar a poc a poc els primers versos de la cançó:

Sigues lliure i camina cap a l'estel que vulguis guanyar,

Quin deu ser aquest estel a on vols arribar?Potser les teves il·lusions, esperances, somnis, desigs... coses que vols que arribin a ser, i per les quals cal un esforç i moltes ganes.

No pensis en el que els altres et diran,

Hi haurà gent que et dirà: 

"No t’hi esforcis" "És impossible" "No serveix de res estudiar..." "No t’esforcis, només hi arriben uns quants..." o "Beu, que no passa res..." o "No et posis el casc, que no passa res..." o "No et posis el cinturó..." o "Prova-ho, que s’ha de provar tot..."  

No siguis esclau de ningú, ni per vergonya, ni per falta de caràcter, ni per no atrevir-te a dur la contrària. Sigues lliure... i si algú s’enfada, i se'n va, arribarà algú altre. I de mica en mica a la vida ens anirem envoltant de les persones que ens estimen de debò. Una de les lliçons importants de la vida és saber dir que no. Tenir el coratge de dir que no a allò que no és bo. 

Sovint quan toca seguir allò que l'empatia ens suggereix, cal saber dir que no a la pressió de grup que ens pot moure a molestar algú, a no ser persones justes, a convertir-nos en agressors o intolerants, a no ser bons companys, a anar en contra de la llibertat, en contra del que realment nosaltres volem i del món que volem construir.

...deixa que la pluja mulli els teus cabells daurats...

Aquest vers parla de passar-ho bé amb la natura, a gaudir de la seva bellesa; i tu ets bell o bella... perquè formes part de la natura, d’ella has sorgit; la teva manera de ser, la teva imatge, el color dels teus cabells, daurats amb el sol tant si són rossos com bruns o castanys. Només per ser persona, ja ets bell o bella, perquè a dins teu hi tens la capacitat de sentir empatia, de posar-te al lloc als altres i comprendre'ls.  

...petites gotes fredes tremolant.

Descobrir la bellesa d’una gota d’aigua, que gairebé ningú no s’atura a mirar. Les coses petites poden ser les més grans. Hi ha realitats que semblen grans i que en realitat no ho són. El que és gran de debò és senzill i clar, i sovint sembla petit. I allò que és gran de debò ens permet ser feliços encara que siguem petits, i ens permet ser petits encara que ens fem grans.

Fes de casa teva tots els llargs camins del mar...

No sabem a on la vida ens durà, però nosaltres podem decidir el camí... i allà a on anem a parar, hi farem la nostra llar. La nostra llar, la nostra pàtria, no és un lloc concret, sinó allà a on hi posem el nostre cor, a on hi tenim les persones que estimem i els somnis que ens motiven.

RESPON.

Què és la pressió de grup?

Explica situacions en les quals per la pressió de grup potser has fet coses que no en tenies ganes o que consideraves que no eren bones.

DEURES.

1.-Per la setmana que ve has de saber cantar bé la cançó que hem après avui.
2.- Prepara un poster, un dibuix, algun tipus d'expressió del teu gust, per penjar a classe, que tingui a veure amb la teva llibertat davant la pressió del grup.


dijous, 9 de gener del 2020

EMPATIA


Enllaços a vídeos interessants sobre l'empatia:

https://www.youtube.com/watch?v=UzPMMSKfKZQ


https://www.youtube.com/watch?v=Wy6eUTLzcU4

EMPATIA

Tens empatia amb alguna persona quan ets capaç
de sentir el món i la vida com si estiguessis dins d'aquesta persona, com si fossis aquesta persona. És a dir, tens empatia amb aquesta persona quan ets capaç de posar-te en el seu lloc, de sentir les seves necessitats, les seves pors, les seves dificultats, els seus sofriments, i sobretot els seus sentiments.

De vegades, l'empatia brolla espontàniament; veiem algú que plora, i ens vénen ganes de plorar. Veiem algú que és injustament tractat, i ens fa ràbia; sentim el sofriment d'aquella persona quasi com si el patíssim nosaltres.

Altres vegades, ens falta empatia. No percebem el que sent la persona que tenim al davant, i per això no ens adonem del tot del que té a dins, de les seves dificultats, inseguretats, pors... 

Quan no sentim aquesta empatia, podem cometre el error de jutjar aquesta persona sense saber-ho tot d'ella (prejudici), o l'error de tractar-la de manera incorrecta, ja que no ens adonem del que sent, i del fet que li estem fent mal.

Tant si l'empatia ens fa sentir el que sent l'altre, com si no la tenim, i per tant som cecs pel que fa als sentiments de l'altre; ès necessari no precipitar-se en jutjar, ni actuar impulsivament. Cal adonar-nos, encara que no la sentim, de tota la vida que hi ha dins l'altra persona; i que potser desconeixem. 

L'empatia ens fa tolerants i pacients, ens ajuda a estimar encara que no sempre ho demostrem, ens fa respectuosos amb la manera de ser dels altres, i a tenir paciència amb les característiques dels altres que ens molesten.

No vol dir que ens hagi d'agradar tot el que fan els altres, ni la seva manera de ser... Tan sols ens mou a respectar-los, deixar-los ser com són, deixar-los ser ells, ser com els agrada ser, mentre no facin mal a ningú. 

I si allò que fan els altres és negatiu, no vol pas dir que ho hàgim d'acceptar, sinó que ho hem de solucionar d'una manera civilitzada, pacífica, parlant i demanant l'ajuda necessària a qui calgui i quan calgui.

Per debatre

1.- Pensem en els següents casos pràctics. 

Aquest primer cas (a) és inventat. Opineu sobre ell:

a)Una nena escolta una cançó dels "Gemeliers", s'emociona, li apareixen llàgrimes als ulls i se li posa la pell de gallina. Les seves companyes se li enriuen, li fan burla, perquè diuen que els Gemeliers són cursis i que ella és ximple pel fet d'emocionar-se. S'enfaden tant amb ella que d'ençà d'aquell moment ja no la tracten igual.

Aquest segon cas (b) és un cas real que va succeir fa més de 42 anys. Acabeu la història i intenteu explicar per què deu ser que passa això:

b)Un nen arriba cada dia a classe i fa pudor de fum. Ningú li diu res, però els seus companys se'n riuen a la seva esquena i dissimuladament fan burla d'ell. Diuen que és un porc i que no es canvia de roba.

Aquest cas (c) també és real. Va succeir fa trenta anys. Imagineu per què la nena és com és, com van reaccionar els seus companys, i com havien d'haver reaccionat.

c)Una nena arriba a classe i fa una estranya pudor de vaca. Gairebé sempre arriba tard. S'esforça molt a fer els deures; li costa molt però amb esforç treu bones notes. No queda mai amb les amigues per anar a passejar pel poble. Entre això i l'olor que fa... (continua) 

La regla d'or i la regla de platí.

Hi ha un principi ètic que s'anomena la regla d'or, que diu:

"Fes als altres allò que t'agradaria que els altres et fessin a tu, i no facis als altres allò que no t'agradaria que els altres et fessin a tu"

Hi estàs d'acord? Opineu a classe.

Tot i que la Regla d'or no està malament del tot, hi ha un altre principi ètic que és millor, i que s'anomena la Regla de Platí, i que diu:

"Fes o digues als altres allò que és millor per als altres, i no els facis ni diguis res que pugui ser dolent per a ells"

Quina diferència hi veus entre la Regla d'Or i la de Platí?

La regla d'or pressuposa que tots som iguals, i que allò que ens agrada a nosaltres que ens facin, agradarà a tothom; i que allò que no ens agrada que ens facin, no agradarà a ningú; però aquesta idea no és correcta, perquè les persones som diferents. 
Per exemple, a un nen li agrada que pel seu aniversari els seus amics li donin un clatellot suau a la nuca per felicitar-lo; i com que al nen li agrada, el nen, quan algú fa anys, li dóna un clatellot a la nuca. De fet, el nen va donar un clatellot a una companya el dia de l'aniversari d'ella i la nena es va posar a plorar. I també li va donar un clatellot al seu profe el dia de l'aniversari del profe, i el profe li va posar una falta greu. 

El nen no va pensar que allò que li agrada a ell, no agrada a tothom; per tant no sempre és correcte tractar als altres com ens agrada que ens tractin, sinó que hem de pensar com són els altres, com senten, que els agrada, que els és bo, i decidir amb seny.

Per això és millor la regla de platí que la d'or, encara que la d'or és vàlida la majoria de vegades, perquè les persones, tot i que som diferents, també som molt semblants, i hi ha moltes coses que ens agraden igual a tots, encara que no sempre ho reconeguem.

Ens agrada que ens estimin. Ens agrada que ens respectin. Ens agrada que no s'oblidin de nosaltres. Ens agrada que tinguin en compte la nostra opinió. Ens agrada que no ens tractin com si fóssim petits. Ens agrada estar contents. Ens agrada que els altres estiguin contents amb nosaltres. Ens agrada ser lliures. Ens agrada que ens diguin coses agradables...

Per això la regla d'or també és vàlida moltes vegades, però la de platí ens permet ser sensibles a les diferències entre nosaltres. Tenim dret a ser diferents. Tenim dret a que no ens agradi el mateix a tots. De fet, és bo que no ens agradi el mateix, perquè si no, la vida seria més avorrida. I tenim l'obligació de respectar els gustos dels altres, la seva manera de ser, els seus sentiments, allò que els importa. D'aquesta manera estarem construint un món a on també se'ns respectarà a nosaltres.





dijous, 12 de desembre del 2019

La cultura i els valors del Nadal



S'acosta Nadal, i els Valors Ètics, així com la Cultura i els Valors universals, no poden ignorar l'intens missatge, de vegades contradictori, sempre profundament arrelat als sentiments, que s'escampa per Nadal.
Diuen que el Nadal, tal com el coneixem avui a nivell cultural, va néixer amb l'escriptor Charles Dickens, i amb els seus relats que parlaven de l'amor fraternal entre les persones. Aquest amor es reivindica especialment al temps del Nadal. Abans de Dickens, Nadal era una qüestió només religiosa.
Avui dia, la idea de Nadal no és ja una qüestió relacionada només amb la religió. Moltes persones, de qualssevol creences, o fins i tot sense cap creença, acostumen a viure el Nadal apropant-se a aquests valors universals que com a persones viuen i tenen a dins, que són els que també estudiem i intentem comprendre a l'assignatura de Valors Ètics. 
Nadal també és un temps de retrobaments familiars, de tradicions, de costums...
Nadal, per a moltes persones, és un temps d'una certa tristor, perquè troben a faltar persones que ja han marxat, i els records d'altres Nadals feliços els produeixen dolor. 
Nadal sovint es viu equivocadament com una època d'excessos consumistes, de comprar i consumir molts productes; de vegades l'obessió pels regals i les compres fan oblidar l'autèntic Nadal dels valors humans, que és el tresor que l'escriptor Dickens va reivindicar, i el més valuós del missatge d'aquests dies.
L'excés de consum també va en contra de l'ecologia, del respecte a la Terra.
Nadal no pot ser l'únic moment de l'any en què ens recordem de ser solidaris i fraternals; cal ser-ho sempre; però és veritat que va bé que hi hagi uns dies en què hi pensem una mica més, per a no oblidar-nos del que és important de debò a la vida.

Pensa un mica en la foto que hi ha a la capçalera d'aquest text. Que creus que és? Què succeeix a la foto? Què té a veure amb el Nadal? Com ho relacionaries amb l'època del Nadal?

Ara veurem un tros d'una pel·lícula (només 14 minuts) que representa un moment històric que es va produir enmig d'una guerra terrible. Hi ha gent que diu que és una llegenda, però també hi ha qui assegura que va succeir de veritat.
En aquesta història, hi ha dos exercits enfrontant-se en un camp enmig d'Europa a la Primera Guerra Mundial. Els exèrcits enemics, estan tan a prop els uns dels altres que aixecant el cap de la trinxera es poden veure. Per un costat hi ha els escocesos i els francesos; i a l'altre costat els alemanys. Tots plegats són nois joves als quals s'ha enviat a matar-se els uns als altres per a defensar els interessos dels seus països. Cap d'ells no se sent feliç pel fet d'estar matant, amb el risc de morir-se i no tornar a veure mai més a la gent que estimen: pares, mares, novies, germans... Tenen por, fred, ràbia, tristesa. Siguin del bàndol que siguin, tots senten el mateix. De sobte, enmig de la guerra, succeeix un fet estrany, que després de veure el tros de pel·lícula comentarem.

divendres, 15 de novembre del 2019

Diversitat VIII. Prejudicis i rols de Gènere a casa.





Mirem el vídeo anterior.

Per debatre i parlar a classe:

1.- Creus que la situació que descriu suceeix a la nostra societat o només passa a països llunyans i de cultures diferents? 
2.- De les següent tasques de casa, quines fas tu de manera regular? Compta-les.
Fer el llit. Planxar. Escombrar. Fregar el terra. Passar l'aspirador. Treure la pols. Fer el menjar. Parar taula. Desparar taula. Rentar els plats (o posar-los a rentar al rentaplats). Rentar la roba (o posar-la a rentar a la rentadora). Recollir la roba bruta del bany després de dutxar-te. Ordenar la teva habitació. Ordenar la sala d'estar o menjador. Anar a comprar menjar o estris de casa. Ajudar a banyar o a vestir els germans petitons.

3.- Calculem la mitjana de les xifres anterior entre els nens de la classe, i després entre les nenes a veure si hi ha alguna diferència. 

4.- Si no fas tu les feines de la pregunta 2, queden sense fer o les fa algú? Qui les acaba fent? És just que les faci només una persona?

5.- Matisa, comenta, critica, defensa o opina simplement sobre la següent frase:

"Els homes han d'ajudar les dones en les feines de casa..."


6.- Mirem els dos primers minuts del següent curtmetratge:
Has viscut en algun moment alguna situació similar a aquesta?


7.- Fes click al següent enllaç i observa els següents trossos d'anuncis publicitaris:



7.1.- Què s'hi veu en tots aquests fragments d'anuncis de la tele?

7.2.- Quanta estona d'anuncis de la tele veiem en un dia? Quanta estona d'anuncis veiem en una setmana? Quant temps d'anuncis de la tele veiem a la nostra infantesa, especialment entre els tres i els cinc anys?

7.3.- Quant veiem aquests anuncis, ens adonem que sempre surten dones fent les feines de casa o és una informació que ens va entrant sense adonar-nos-en?

7.4.- Què creus que tenen a veure les següents frases amb la pregunta del 7.3?

"L'aprenentatge inconscient del fet de ser après és el més difícil de desaprendre" 

"Education is what remains after one has forgotten what one has learned in school"
 

divendres, 8 de novembre del 2019

Diversitat VI. Prejudicis de gènere.



Per debatre a classe

1.-El món que es mostra al vídeo, és un món real, existeix? 
2.- Si has contestat que no a la pregunta 1, creus que podria haver existit en comptes del món que vivim?
3.- Què li agrada i què no li agrada a la protagonista del vídeo?
4.- Què fan els seus companys i companyes quan ella agafa el paper per fer teatre? Per què?
5.- Per què està preocupada la mare de la nena? 
6.- Creus que la inadaptació que sent la nena vers el seu món, és un només un problema d'estètica o va més enllà?
7.- Digues exemples de situacions semblants o comparables que tu has viscut. Pot ser tant en el paper de la nena protagonista, o en el paper dels companys i companyes que exerceixen alguna mena de pressió.

Treball per fer a casa

És una feina voluntària, però si la fas bé, serà puntuada positivament.
La classe necessita ser decorada per tant...

Fes un "Slogan"... Un cartell... Un símbol... Un treball gràfic... a on s'hi mostri la teva opinió sobre el dret dels nois i de les noies d'expressar-se, fer, viure, sentir, crear... lliurement, sense estar obligats a fer res concret pel fet de ser noi o noia.

Com sempre, els millors els penjarem a la paret de la classe.
Ho pots fer tan gros com vulguis.

dimecres, 23 d’octubre del 2019

TRS Fem Cinema. Primer encàrrec. Anem a crear una història.


El primer pas abans de fer qualsevol guió serà crear, somniar, imaginar, visualitzar, recrear, recordar, pensar... una història.
Per dimecres que ve, tothom escriurà una història que tingui com a temàtica la INTERCULTURALITAT i la REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS.
No poseu nom a la història.
Les llegiré sense saber qui les ha escrit i en triarem una. 
L'autor o autora de la història es convertirà en el guionista de la pel·lícula.

CONSELLS:

                  -Pocs personatges que xerrin. Un sol protagonista.

            -Ha de ser curta, sense embolics argumentals.

            -Ha de tenir un inici que serveixi per presentar la situació i els personatges, després ha d'haver-hi algun o alguns conflictes, i per acabar un desenllaç o gir (ha de passar alguna cosa que l'espectador no s'esperi i que tanqui la història)

             -Intentem evitar que hi surtin massa els llocs que sempre surten a les històries fetes per escolars: classes, patis, escoles... Busquem que hi hagi altres localitzacions encara que ens costi després una mica trobar-les.

            -Us la podeu imaginar en blanc i negre o en color

            -Evitem la temàtica del Bullying. El 90% de les pel·lícules sobre interculturalitat acaben explicant una història d'assetjament o bullying. Evitem-ho.

             -La història hem d'intentar que emocioni.

             -El que passa ha de ser inesperat, no s'ho ha d'imaginar qui veu la peli abans que passi.


OPCIONS:

                 -Pot ser una història de ficció, una minipeli.
           
            -Pot ser un documental sobre algú real, fet amb originalitat i un toc poètic.
             
             -Pot ser futurista o de ciència ficció (dins de la temàtica, situar-ho en un món o temps diferent al nostre)
    
             -Pot ser musical. Un musical.

             -Pot tenir un format, un estil, un gènere diferent a qualsevol dels que existeixin. Sigueu creatius.